Normalitzar el català a Europa

Campanya per la Normalització Lingüística
Manifest per a la normalitat efectiva de la llengua catalana

La llengua és un patrimoni fonamental de qualsevol grup humà i, en conseqüència, també de la nació catalana, per a la qual constitueix el seu element d’identitat més important des de fa més de mil anys. La llengua catalana és un dels instruments d’identificació primordials del nostre país, ha de ser el mitjà de comunicació habitual entre tots els seus ciutadans, ha d’estar reconeguda com a llengua pròpia, ha de ser l’única amb rang d’oficialitat en tots els territoris de parla catalana que disposin de capacitat legislativa, i ha de ser especialment protegida perquè pugui exercir aquest paper. En els territoris que no disposin d’aquesta capacitat, mentre no puguin federar-se lliurement amb la resta, la llengua catalana ha de comptar amb un rang preeminent.

El veïnatge amb dues llengües de gran abast geogràfic, el castellà i el francès, emparades i adoptades per dos estats secularment agressors envers el català en tots els àmbits, el control econòmic dels mitjans de comunicació, la recent aparició d’un fenomen immigratori amb unes característiques i en un context molt diferents als de la postguerra espanyola, la regressió alarmant que pateix l’ús social del nostre idioma i, en conseqüència, la seva creixent marginalitat, justifiquen la necessitat urgent de modificar la Llei 1/1998, de Política Lingüística de Catalunya.

Aquest Manifest, doncs, s’adreça fonamentalment a la societat d’aquesta part de territori catalanoparlant. No obstant això, conscients del referent històric que implica pertànyer a la Catalunya de les quatre províncies integrades actualment en l'estat espanyol, no oblidem que la unitat de la nostra llengua, avui, es troba amenaçada arreu dels territoris de parla catalana i, per tant, ho denunciem també des d’aquí. Tenint en compte que la llengua catalana és globalment parlada per més de set milions d’europeus, residents en territoris de tres estats membres de la Unió Europea (Espanya, França i Itàlia) com també a Andorra, sabent que gaudeix d’una vitalitat important, que serà la desena llengua més parlada a la Unió Europea després de la propera ampliació, que és una de les llengües europees més utilitzades en la xarxa informàtica d’Internet, i que forma part del patrimoni cultural de la humanitat, hem de fer prevaler el dret que aquest poble té a desenvolupar-se en llibertat, sense ser discriminat lingüísticament. A més, el català ha de ser declarat llengua oficial de la Unió Europea, d’acord amb l’article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, amb la petició reiterada per part de la societat civil i dels Parlaments català i balear, i darrerament en el marc d’implementació dels objectius de l’Any Europeu de les Llengües, 2001. D’altra banda, el català és una de les llengües romàniques amb menys varietat territorial i dialectal i s’ha de mantenir protegit dels intents de disgregació en tots els territoris de parla catalana. La consecució d’aquest objectiu comporta disposar d’un marc legal favorable, que promogui polítiques concretes per incentivar i facilitar l’ús del català en tots els àmbits públics i en tots els territoris.

Consulteu la informació a www.infoentitats.com

	toni strubell i trueta
	josep roca i ferreras i l'orígen del nacionalisme d'esquerres
	"Cada nació emergent, en lluita per la seva independència té els seus líders emancipadors..."
	sol·licitar per correu electrònic
	info@rocaferreras.org