![]() |
| ASSOCIACIÓ | |
| Què fem | |
| Manifest | |
| Contacte | |
| CAMPANYES | |
| Normalització lingüistica | |
| Webs en català | |
| Columnes Puig i Cadafalch | |
| ARTICLES | |
| Actualitats polítiques | |
| Altres notícies | |
| TIRES GRÀFIQUES | |
| ...per Uts | |
| RECOMANEM | |
| Llibres | |
| Biografies | |
| Altres webs | |
![]() |
|
ESPANYOLS PER FORÇA
Mn. Josep Dalmau
Pròleg de Jaume Rodri
Editorial Proa (Debat)
El títol d’aquest llibre ens ho diu gairebé tot. En aquest sentit, la lectura d’aquest llibre desfà cap mena de dubte i a la vegada assenyala contundentment l’estigma d’una bona part de la nostra història. L’autor va concebre aquesta necessària i magnífica obra pensant en la necessitat de revisar tres moments puntuals i a la vegada crucials de la nostra història. Uns fets rellevants que ens han amagat i que cal veure’ls detingudament perquè han fet canviar progressió natural del nostre país. Aquesta és una característica del llibre, el fet de detallar i aprofundir aspectes crucials. També explica la sorprenent quantitat de similituds existents entre el Jura (antic territori del cantó suís de Berna que des del 1977 forma un cantó propi) i Catalunya.
Des de les primeres pàgines exposa una anàlisi lúcida, al detall, de la relació entre el nacionalisme exacerbat espanyol i les nacions actualment sotmeses a l’Estat; El primer mal pas del nostre país amb l’anomenat Compromís de Casp, amb els seus enganys i traïcions i d’aquí fins als nostres dies passant per les grans derrotes militars, la importància de la desfeta de 1714, que segons ens explica l’autor hauria pogut ser portada d’una altra manera i així pal·liar un final tan dramàtic. La resistència de Barcelona va commoure Europa. Però va ser pràctica?. Va facilitar la recuperació nacional? El país es va deixar portar per la rauxa. Va ser una heroïcitat que va abonar la ferotge repressió posterior. En canvi, al País Basc els va respectar els furs.
L’autor recorda que aplicant democràticament el dret a l'autodeterminació reconegut internacionalment, la majoria de les guerres quedarien sense fonaments. Ara, explica Dalmau, tenim un nou cas entre Albània i Macedònia, però els culpables d'aquestes tensions no són les nacions sotmeses que simplement demanen i exigeixen els seus drets, sinó els estats, que viuen un nacionalisme exacerbat com és el cas espanyol. Ells són els veritables nacionalistes excloents i això és el que demostra abastament l’obra des d’una postura esperançada, des d’un optimisme intel·ligent.
Recensió bibliogràfica:
per Enric Padrosa