LLIBRES

ENTRE LA VOCACIÓ I EL DEURE
Pere Carbonell i Fita
Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Les memòries personals són escrites majorment per persones d'edat avançada, i la facultat de recordar es va perdent a mesura que passen els anys, així doncs, no és d'estranyar que quan es tenen moltes coses a dir, alguns aspectes quedin poc explicats o desenfocats. La prevalença de les memòries de Pere Carbonell radica en les cartes que periòdicament adreçava a la que avui és la seva esposa i que han servit, no solament per recordar, sinó per aportar la frescor d'uns esdeveniments que conserven l'impacte inicial; les que sentia aquest jove patriota enamorat de la seva pàtria.

Tal com explica ell mateix al final del pròleg: “Voldria que quedés ben clar que el qui va viure els esdeveniments que relato és un jove, d’ara fa molts anys, que he intentat recrear gràcies als escrits que ens deixà. Els seus sentiments i opinions –ben seus— en algunes ocasions, a mi mateix em sorprenen. En això radica, em sembla, el valor testimonial d’aquestes memòries”

En aquestes memòries, Carbonell explica un important període de la seva vida que correspon a la segona gran tragèdia de la història de Catalunya. (1936-1939) Ho explica gairebé com si estigués succeint ara. En aquesta mateixa secció ressenyem els dos llibres que corresponen als períodes 1939-1943 i 1944-1945, en la que l’autor mostra el tremp d’un patriota sense fissures, un exemple de fidelitat a seguir i un perfeccionista amb idees clares del camí que calia emprendre, malgrat la seva inicial vocació de pedagog. Una vocació que ha impregnat tota la seva vida. Però el trasbals de la guerra influeix de manera fulminant en la seva vida, com s’adona de la importància de lliurar-se a la defensa dels valors democràtics i la legalitat de les nostres institucions i per tant, salvar Catalunya dels seus enemics seculars.

La qualitat de Carbonell de fer les coses ben fetes i ensenyar-les als demés prevalen i, com ell mateix explica, als vint-i-tres anys, a l’exèrcit, se’l considera un <<militar professional>>. A les acaballes de la guerra feia funcions de capità, malgrat encara no havia sortit publicada la seva nova graduació. També cal destacar com ell mateix explica en les últimes ratlles d’aquest llibre; El meu comportament en els esdeveniments que vindrien després demostraria que, malgrat la derrota militar, mai no em vaig sentir “un vençut”. Els altres dos volums demostren de forma fefaent com són de certes aquestes afirmacions.

L’índex queda estructurat de la següent manera; Pròleg, I. part: Paisatge abans de la tempesta, II. Cercant el meu lloc, III. A l’Escola Popular de Guerra. IV Boltanya: La iniciació d’un artiller V. Catapultat al comandament. VI. El Front de Catalunya VII La invasió de Catalunya VIII Paisatge després de la desfeta.

Recensió bibliogràfica:
per Enric Padrosa