BIOGRAFIES

Roca i Ferreras, Josep-Narcís
Barcelona 1834-1891

"Moltes coses de les que ens deia Roca i Ferreras, són com avui". Això ens comenta en Toni Strubell i Trueta, autor del llibre Josep-Narcís Roca i Ferreras i l’origen del nacionalisme d'esquerres. El nét de Josep Trueta ha recopilat en aquesta obra el treball periodístic d'en Roca, un pensador polític que va escriure més de mil articles als principals diaris de Barcelona del s-XIX. Tant que dóna joc perquè els historiadors de la Catalunya d'ara rescatin de I'oblit un dels difusors més populars de la cultura independentista. Segons el seu biògraf, la llavor que deixarà en Roca serà "el precedent teòric per a la creació de la Mancomunitat de I'any 1917" i d'Esquerra Republicana de Catalunya l’any 1931. Qui va descobrir aquest república d'esperit obrerista i agnòstic, però, fou Fèlix Cucurull. L'historiador Cucurull mai va arribar a passar en net la documentació que havia anat acumulant en 31 carpetes en els darrers anys de la seva vida. I per encàrrec de la família Cucurull, en Toni Strubell va assumir el relleu de la recerca. Arran de la volada que Felix Cucurull va veure en aquest defensor dels drets nacionals i del proletariat, l’historiador d'Arenys de Mar fou co-fundador de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras, precisament perquè el missatge de I'eminent periodista i metge barceloní, en molts aspectes, encara és de rabiosa actualitat. El seu és un nacionalisme "defensiu, amigable, fraternal, pacífic, emancipador, humanitari i social". I ho recalca una i altra vegada perquè constatarà que hi ha un altre tipus de nacionalisme, a anys Ilum del que ell proclama, de caràcter agressiu, bel·licós, orgullós, dominador, tibat, tirànic, instrument dels dèspotes. És per això que en Josep Roca se sentia molt i molt allunyat de la política tsarista en terra polonesa, de I'expansionisme Angles a Irlanda i a Gal·les, de I'assimilació francesa de la Bretanya, de la uniformització espanyola de Cuba i dels Països Catalans. I, en contrapartida, Iloara el sistema belga d'estat, els cantons confederals suïssos, la valentia dels portuguesos de 1640 o dels hongaresos de 1848 en el moment d'emancipar-se dels imperis espanyol i austríac respectivament. En aquesta línia, en Josep-Narcís Roca s'adona que els catalans del 1714 no patien cap desídia ni cap servilisme davant el seu futur nacional. I en canvi els seus coetanis havien quedat empeltats d'una barreja de por i indiferència tramesa per la maquinaria propagandística espanyola d'aleshores, que s'aprofitava de I'estat d'indefensió dels Països Catalans. En Roca i Ferreras veu que la unitat d'Espanya és forçada, i per tant, perversa i artificial: centralisme, endarreriment intel·lectual, absolutisme, intolerància, manca de lIibertats... I per postres, verifica que els mateixos espanyols s'adonen que som un altre poble, encara que es neguin a acceptar- ho En la seva tendra infantesa, en Josep-Narcís Roca quedarà corprès en contemplar una munió d'obrers armats, rere una barricada, cridant a favor de la independència. El bombardeig innecessari d'Espartero sobre Barcelona com I'enderroc de la Ciutadella, tampoc deixaran indiferent el vailet Roca i Ferreras. I és que s'estava covant la veu indòmita del catalanisme, de la qual encara avui hem d'aprendre

Joaquim Gibert i Font

Perfil del Personatge

Josep-Narcís Roca i Ferreras, farmacèutic i metge, fou membre de I'Academia Medico-Farmacèutica i soci honorari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Fundà i dirigí revistes especialitzades en aquestes disciplines, però destaca especialment pels seus aprofundits estudis sobre la qüestió nacional catalana, de la qual féu ressaltar una constant històrica: I'esperit d’independència col·lectiva entrelligat a un tarannà progressista i democràtic.

Contraposant el patriotisme social i defensiu de les nacions oprimides al patriotisme dominador i agressiu de les nacions opressores, Roca i Ferreras exposa, I'any 1871, la primera teorització coherent sobre la qüestió nacional en relació amb I'intemacionalisme. I en la seva anàlisi rigorosa del passat i el present del poble català en marxa cap a I'esdevenidor, va ser el primer que del catalanisme en va dir nacionalisme; el primer que, al Principat, va usar I'expressió Països Catalans; el primer que teoritza sobre el dret de Catalunya a constituir-se en República sobirana, al mate ix temps que va concebre les possibles estratègies a utilitzar per tal d'aconseguir aquest objectiu" També fou el primer a proposar -i precisament en I'epoca més dura de la Restauració monàrquica espanyola- que, com a graó cap a la independència nacional, fos creada la Mancomunitat (la "factible Diputació General de Catalunya"), i va ser el primer a admetre públicament, d'una manera clara i precisa, el qualificatiu de "separatista" Per un seu article, "Dos procediments per a I'emancipació", I'any 1878, Josep-Narcís Roca i Ferreras fou acusat de "delicte de rebel·lió per mitja de I'impremta" i hagué d'afrontar una ordre de crida i cerca. L'any 1886 es va dictar un altre cop acte de presó contra ell i va haver de comparèixer davant els tribunals; aquesta vegada per un article que es titulava "Ni espanyols ni francesos".

En la perspectiva amb que ara podem contemplar-lo, Josep-Narcís Roca i Ferreras se'ns apareix com el teoritzador bàsic del nacionalisme català.