El “numeret” del líder de l'oposició al PSOE, Mariano Rajoy i tot el PP en el Congrés de Diputats està plenament justificat en clau electoral. L'escenificació va destinada al consumidor de rància espanyolitat, a l'Espanya profunda, als sempiterns i nostàlgics seguidors d'Onésimo Redono, de Miquel Primo de Rivera; és el franquisme sociològic; el reaccionarisme més bel·licós de l'Espanya feréstega i àvida dels diners dels altres. Algú pensa que en absència de les càmeres de televisió, el Sr. Mariano es comportaria amb la mateixa grolleria insultant faltada de la més mínima cortesia parlamentària? Resulta evident que no. Del que es tracta és de practicar el que ells diuen “ acoso y derribo ” de Zapatero. Un parlamentari els va exibar : “ a ustedes no les duele Espanya, les duele haver perdido la mayoria ” I quina millor manera per recuperar-la que fer la catalanofòbia servida en safata d'or amb el projecte d'estatut aprovat pel 90 % del odiats catalans?. Prou que ho va deixar clar amb allò de “ no me importa quien lo haya presentado” La seva mala bava el va portar a absentar-se del Congrés quan parlaven els altres grups i tornar quan ja havia escrit la resposta. Tota una demostració de mala educació i fatxenderia. Però als espanyols reaccionaris els encanta, i ell ho sap. Amb tot, el que resulta més repugnant és la mel·líflua rialleta que lluia Piqué. Que deu sentir quan insulten els catalans?

Enric Padrosa i Campderrich
President de l’associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.