En les pàgines d'un rotatiu escrit en la llengua pròpia de Catalunya s'advertia de les condicions ob j ectives per entrar al túnel del temps i sortir al període immediatament anterior a 1936 Efectivament, l'induïa crispació de les forces més reaccionaries de l'espanyolisme militant, s'autoalimenta constantment i tornar a bramar amb força.
La possibilitat que l'eufemisme constitucional que parla de nacionalitats històriques esdevinguin, sense ambigüitats anomenades nació els fa perdre l'oremus. S'han empassat ben de mala gana el concepte “nacionalidades” però que s'esmentin nació j a és massa antagònic de la nació espanyola, per a ells l'única vàlida encara que sigui passant-se per l'arc del triomf el dret a l'autodeterminació
I parlant d'oremus, de bona part de l'església espanyola, aquella de la COPE i altres manifestacions ben cavernàries No poden consentir que el Congrés de Diputats votin lleis progressistes i es veuen empesos a intervenir en el camp del Cèsar i deixar el de Déu, cosa que fa anys han oblidat. Aquest és un de tant exemples del gravíssim desenfocament polític que ens afecta molt perillosament.
No solament existeix un desenfocament sinó que s'utilitza l'ob j ectiu que només permet percebre la realitat a curta distància, no gaire més lluny de Catalunya. L'anomenat oasi català era un tòpic a primers de la dècada dels trenta i ho és ara. Cal utilitzar un teleob j ectiu potent i visionar la realitat espanyola. Comprovarem que el nostre “oasi” no és el cas de la perillosa crispació existent a l'Espanya profunda.
Confondre el clima i la praxi política que vivim a Catalunya amb la de les Castelles és suïcida. Hem de mantenir orelles i ulls clavats a aquesta Espanya profunda inventora dels pronunciamientos militars acomboiats per les forces ultraconservadores Compte!Enric Padrosa i Campderrich
President de l’associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.