Història de les 4 columnes de Puig i Cadafalch

Enric Prat de la Riba, president de La Mancomunitat de Catalunya moria l'any 1917 i era succeït per l'il·lustre arquitecte, historiador de l'art i polític Josep Puig i Cadafalch, el qual en fou president de 1919 a 1923. L'ajuntament dictatorial de Barcelona el destituí del seu càrrec d'arquitecte de l'Exposició, però la seva obra arquitectònica és suficientment coneguda i reconeguda arreu. No cal invocar la seva ingent obra, però de la que sí que cal parlar-ne ara i aquí per no ser tant coneguda degut a la seva efímera vida, (1919-1928) són les quatre columnes situades on ara on ara està situada l'anomenada Font Lluminosa de Montjuïc.

Fent una mica de repàs històric de l'acció de l'exèrcit espanyol a Catalunya durant el darrer segle i mig, veiem que l'experiència no pot ser més paorosa: Un tal general Espartero, militar i polític castellà bombardeja l'octubre de 1842 la ciutat de Barcelona des del Castell de Montjuïc, la ciutat fou ocupada militarment i sotmesa a una gegantina multa. El general i dictador Miguel Primo de Ribera, militar i polític andalús, al que ens referirem més endavant, fa enderrocar les 4 columnes per considerar-les simbolisme de catalanitat; les quatre barres catalanes. Ens hi tornarem a referir més endavant.

Posteriorment, les tropes invasores franquistes ens roben els arxius i els utilitzen per engegar una tremenda sagnant repressió contra els vençuts. Els mals anomenats "Papers de Salamanca" que segons l'acadèmic de la "Real Acadèmia Española" Torrente Ballester retenen por "derecho de conquista" Un dret que a la vegada es converteix en una llicència polivalent que també els portarà a prohibir la nostra llengua, la nostra cultura i totes les nostres senyes d'identitat i llibertats durant gairebé quaranta anys.

Els fets concrets de l'odi espanyol a tot el que sigui diversitat, que ni desitgen ni entenen, són tan nombrosos que podríem fer tot un memorial de greuges inacabable: Un d'ells és l'enderrocament de les quatre columnes de l'arquitecte Puig i Cadafalch abans esmentades nou any desprès d'haver inaugurat l'esmentada simbòlica obra consistent en les quatre barres en quatre columnes de vint metres d'alçada per dos metres i mig de diàmetre a la part més ample, el dictador de torn les va fer enderrocar per la força, que no per la raó.

Davant tanta iniquitat hauríem de plantejar-nos restituir tot el que puguem, i aquestes quatre columnes podrien ser recol·locades en el lloc més proper d'on estaven, és a dir, darrera la font lluminosa, a l'anomenada plaça del Marquès de la Foronda, la qual queda en un pla més elevat que la font i permetria visualitzar tot el majestuós conjunt: la Font Lluminosa, les 4 Columnes i el Palau Nacional al fons. Restitució és el concepte i, sobre aquest, sabem que poden adduir diverses consideracions de tipus arquitectònic, però en aquest cas el que més importa és el substrat patriòtic d'homenatge a tots els homes i dones de tots el temps que han lluitat per defensar les llibertats nacionals catalanes i sense els quals no hauríem arribat fins on ara som.

Enric Padrosa i Campderrich.