Finalment ens els hem tret de sobre

Qualsevol extrema dreta com ara el PP genera personatges sinistres. Aquests espanyols tan xovinistes poden generar una nova croada com la que va encapçalar el “Caudillo”, aquell que ens va turmentar durant 39 anys. L’odi contra Catalunya no ha minvat mai, just ha quedat amagat durant petites èpoques, però a la mínima oportunitat aflora de manera descarada, desinhibida, Però en aquest darrer sentit també si assembla l’esquerra, per allò de què res s’assembla tant a un espanyol de dretes com un espanyol d’esquerres. Realment, les declaracions d’alguns presidents d’autonomies del PSOE com; Bono, Rodríguez Ibarra, són tan pròpies del feixisme com les dels senyors Aznar, Rajoy, Acebes, Zaplana, Mayor Oreja, Arenes o Vázquez etcètera, o les de les impresentables senyores Julia Valdecasas, Dolors Nadal o Pilar del Castillo i una interminable corrua d’indesitjables, tot un niu del partit que té per president d’”honor” el senyor Fraga Iribarne, ministre de Franco durant dues legislatures (1962-1969) Ambaixador 1973-1975 Una vegada feta aquesta introducció cal preguntar-se perquè un partit “socialista” té polítics de la qualitat moral com els esmentats. Aquestes eleccions han deixat ben clar la falta de pensament democràtic. Els espanyols peperos finalment havien trobat la forma que buscaven per criminalitzar Catalunya i a tots els catalans demòcrates, que són la gran majoria. No val la pena perdre el temps explicant-los la nostra diferència nacional; històrica, cultural o lingüística ni que som bona gent, perquè no els interessa saber-ho. Saber pressuposaria haver de plantejar-se moltes, moltes coses que no els interessa, perquè al cap i a la fi, el que tots volen és una Espanya totalment uniformitzada. La pluralitat els horroritza.

Enric Padrosa i Campderrich.