Quanta misèria

Com en qualsevol novel·la policíaca; des d’Àgatha Christie a Georges Simenon i tots els novel·listes especialitzats, quan se cerca el culpable cal trobar el beneficiari. En el cas de Carod-Rovira i ERC resulta evident que beneficia a la dreta espanyola i a la catalana. Sobretot al Partit Popular, que vol revalidar la majoria absoluta i ensorrar el PSOE, el seu únic rival a nivell d’Estat. Aquest PP que té per president “d’honor” a un exministre de Franco perquè són hereus directes del franquisme.

Fixem-nos que no solament han materialment linxat a Carod sinó que han demanat reiteradament que el PSC- PSOE faci fora del Govern de Catalunya a ERC sabent que aquest en depèn i que el pacte amb CiU és inviable a no ser, que tots plegats volguessin caure en el descrèdit amb un pacte antinatura. En tenim la seguretat més absoluta

Carregant d’una manera tan barroera contra el tripartit s’estigmatitza el PSOE i això resulta molt fàcil i rendible, una bicoca electoral perquè ERC és un partit nacionalista català i d’esquerra que s’enfronta al cavernícola nacionalisme espanyol. Que més pot desitjar un partit neofeixista com el PP ? Un partit especialitzat en la tergiversació i la mentida. Un partit de govern que disposa de tots els mitjans informatius començant per TV1 que diuen que és “pública” perquè la paguem entre tots però que, en realitat, està absolutament al servei del partit que governa l’Estat.

Aquests mitjans informatius i semblants, que són la veu del seu amo, i en aquest sentit mercenaris, perquè cobren per tergiversar i són junt al Govern i el Partit Popular els que mantindran viva la polèmica fins passat el 14 de març i després continuaran la seva tasca de basquinització, explotant: el independentismo Catalán quiere trocear España).

Carod-Rovira és una persona lleial, un demòcrata de tota la vida de veritat, no com altres que encara estan enganxats al franquisme, i que també han dialogat amb ETA, Tothom ho sap; tant la dreta espanyola com la catalana que lidera electoralment el senyor Duran i Lleida, que s’ha afegit entusiàsticament al linxament. Les primeres previsions electorals estan indicant que s’equivoca d’estratègia. Quanta misèria!

Enric Padrosa i Campderrich.