Enfrontament nacionalista a Catalunya

Només pel seu discurs electoral queda ben clar que el genuí representant de la dreta, dreta catalana és el senyor Duran i Lleida. El que no s’entén gaire, és que veient com la seva estratègia electoral donava unes previsions a la baixa perseverés en els atacs contra ERC i no deixés en pau a Josep Lluís Carod-Rovira. En aquest sentit, el seu missatge electoral va tenir la mateixa direcció que el del PP, --amb la diferència que aquest podia aconseguir vots a Espanya i Duran no-- Aquí no agrada veure com s’ataca tan rabiosament una part de la població catalana representada per ERC, la qual va anar guanyant vots d’una manera espectacular. Duran hauria de recordar el proverbi “rectificar és de savis”. No val a dir que el senyor Carod dóna rèdits electorals al PP quan és CiU qui va donar carta de naturalesa democràtica als hereus del franquisme i els va presentar en societat quan encara aquí els anomenàvem els “fatxes”. I qui els ha donat suport durant vuit anys?. Aprofitar el cas Carod és repetir l’estratègia del PP. L’enemic natural de la formació política que lidera Durant Lleida en aquestes eleccions no és l’independentisme d’ERC, sinó la dreta espanyola i el nacionalisme xovinista espanyol tan genuïnament representat pel PP. Ignorar-ho li passarà factura fins i tot a la pròpia Federació.

Enric Padrosa i Campderrich.