Defensors de la llengua catalana

La situació de la llengua catalana és extremadament precària. La persecució secular dels dos estats que es reparteixen el territori, l’arribada a les terres catalanes de l’Estat espanyol de centenars de milers de persones, justament de llengua castellana; la "democràtica" oficialitat de la llengua castellana, històricament tan afavorida, al costat de la llengua catalana, històricament tan afeblida, han tingut entre altres conseqüències l’acovardiment en l’ús lliure i espontani de la llengua catalana per part de les persones que la tenen com a pròpia en presència d’altres persones que d’entrada en parlin una altra.

És a dir, cada cop més la llengua catalana es presenta com una llengua simbòlica i ornamental però de ben poc rendiment pràctic i, per tant, ben poc atractiva per innecessària per a aquelles persones que provenen d’altres llengües.

Potser per això ressalta encara més la voluntat de moltes persones de llengua familiar i originària castellana per aprendre la llengua catalana i defensar-la amb braó.

Naturalment, les circumstàncies que poden haver portat una persona de llengua primera castellana al coneixement i ús normal de la llengua catalana poden ser molt diverses. Començant per les que han estat en contacte amb persones que parlaven en català i sovint gairebé sense adonar-se´n poden haver-se fet també seva la llengua catalana. Però ara vull referir-me a les que per voluntat expressa i conscient, malgrat tots els inconvenients amb què s’han trobat, han volgut aprendre bé la llengua catalana i fomentar-ne l’ús. És a dir, aquelles persones de llengua primera castellana que han fet de l’ús i defensa de la llengua catalana un motiu de preocupació i sovint fins i tot d’acció constant i coordinada.

Crec que actualment el millor exemple d’això que estic dient el trobaríem en l’associació Veu Pròpia. Perquè es comprengui ben bé qui són i què es proposen reprodueixo la presentació que ells mateixos es fan en el seu butlletí:

“Veu pròpia” és una associació de nous catalanoparlants a favor del català. La formen persones de tota mena –homes i dones, joves i grans- amb un tret comú: no tenim el català com a llengua primera, però l’hem adoptat com a llengua habitual. Treballem per la presència pública dels nous catalanoparlants, per ajudar les persones que estiguin adoptant el català i per aconseguir el benestar de la nostra llengua comuna.

Crec que nosaltres, les persones d’una manera o altra vinculades a l’Associació Roca i Farreras, hauríem de tenir molt presents aquests ciutadans i ciutadanes que per bona voluntat i solidaritat amb nosaltres se’ns acosten i ens ofereixen la mà per ajudar-nos en la difícil tasca de convertir la llengua catalana –la llengua que nosaltres vam mamar i ells no-en una llengua útil per comunicar-nos i necessària per identificar-nos. Vagi, doncs, des d’aquí el meu càlid reconeixement i homenatge a la seva decisió, al seu esforç, a la seva voluntat, a la seva dedicació, al seu exemple i a la seva solidaritat.

Enric Larreula i Vidal.