LLADRES

Una de les característiques més emblemàtiques de les relacions entre el nacionalisme espanyol i el català, és la necessitat d’espoliació de tota mena que té el primer respecte el segon. Es fa notar a partir de la pèrdua de les darreres colònies d’ultramar i s’accentua clarament a partir de la industrialització de Catalunya i més puntualment a la segona meitat del segle passat. En els darrers anys s’ha demanat insistentment al Congrés de Diputats la publicació del dèficit fiscal de cada “Comunitat autònoma” i no s’ha aconseguit. Saben que el robatori a què estem sotmesos aixecaria onades d’indignació i els posaria en flagrant evidència. Les irades reaccions davant el pacte nacionalista i de progrés a Catalunya demostren abastament com el nacionalisme espanyol és d’arrel profundament antidemocràtic i anticatalà: Ja sigui Bono o Zaplana, tant si parlem de Rodríguez Ibarra o de Rodríguez Zapatero, com de Mariano Rajoy o d’Aznar, tant si és la dreta cavernícola, com l’esquerra descafeïnada. No tenen cap mena d’interès per entendre l’Estat de les autonomies, la pluralitat i diversitat de l’Estat ni l’essència de la democràcia, l’única cosa que els interessa és seguir fent créixer els pobles més espanyolistes a base de robar a Catalunya tot el que poden. No tenen cap mena de credibilitat democràtica, simplement s’aferren al fet que les eleccions els donen carta de naturalesa democràtica, però s’haurien d’aplicar allò de “pels seus fets els coneixereu”, i els fets són inconfusiblement, antidemocràtics i d’interès en quedar-se amb la riquesa generada a altres “nacionalitats” Estem en el túnel del temps i ara ja podem sentir el ressò de “españoles todos” de tan trista memòria.

Enric Padrosa i Campderrich.