No em puc sostraure a la sensació, a la sospita, que les nostres constants i fonamentades queixes contra l'espanyolisme agressiu antidemocràtic només circulen entre nosaltres. Em recorda aquelles societats amb tradició de contractar "planyideres" per tal que plorin i cridin per la mort d'una persona encara de cos present. Ens esbravem a base de queixar-nos entre nosaltres mateixos, entre els que ja ho tenim prou clar; als lectors d'aquest mitjà o d'altres publicacions nostrades. Les nostres pàgines "web" i els nostres llistats de correus electrònics, emissores, etcètera s'omplen de planys. Però.., ¿què fem, per a denunciar la involució de l'Estat de les autonomies i la dura realitat de la regressió democràtica fora del nostre context geogràfic? Em temo que ben poca cosa. Ja fa molt de temps, d'abans de la majoria absoluta del Partit Popular, que vaig començar a vehicular per tots els mitjans al meu abast la necessitat de fer-nos sentir sistemàticament fora de l'estat, d'adreçar la nostra denúncia a Europa. La informació que la societat civil catalana estructurada pot transmetre a l'exterior seria ben segur, una de les maneres més efectives de posar obstacles a l'agressor. Malgrat la complicitat corporativa dels estats, és molt possible que la nostra denúncia trobés ressò en la nombrosa gent --de totes les nacionalitats- que encara estan disposades a lluitar per la democràcia a qualsevol lloc on estigui amenaçada, però no saben que l'actual partit del govern --a l'igual que Hitler- ha guanyat les eleccions a les urnes però està implantant un renovat falangisme. No hauria de ser un actual esperpèntic Fidel Castro qui fes de caixa de ressonància internacional dient, referint-se al president espanyol <<un personaje de estirpe e ideologia fascista llamado José Maria Aznar>> (sic) És doncs, que siguem nosaltres qui urgentment formem l'orgue, el mitjà que reculli i trameti constantment les denúncies.

Enric Padrosa i Campderrich, President de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.