La novel·la de Victor Hugo Els Miserables, fou portada al cinema en diverses versions; una es va projectar aquí amb el títol de El inspector de hierro que estava protagonitzada per Michel René i no recordo el nom director. Però com sí deu recordar qui hagi vist aquesta versió, un inspector deté un jovenet perquè furta un pa per fer-se passar la gana. El jove aconsegueix escapolir-se diverses vegades, però l'inspector sempre li endevina les passes i el torna a atrapar fins que aconsegueix enviar-lo a galeres. En aquesta situació, el jove fa amistat amb un altre pres, que, sent home culte, li fa de mentor. El jove l'interroga per la raó d'aquella implacable persecució d'un policia que és també, com ell, d'origen humil.

El forçat explica al seu jove company que ell és nat a una regió on hi ha llops i que la gent del seu poble conten que no se sap per què, alguna vegada, de tard en tard, entre la llopada neix un no llop, no és llop sinó gos. La mare el mata immediatament, però alguna vegada, no ho fa i el gos se salva, aleshores la gent del meu poble diu; els llops estan en perill.

El gos s'hi ha criat i sap com tractar-los. Sap els seus punts febles. Talment, l'actual ministre d'exteriors del govern de l'Estat, l'inefable senyor Piqué, és un prodigi del travestisme polític. Ja ha fet tots els papers de l'auca; PSUC, ERC, CiU i ara peix gros del PP sap com preveure i tractar els catalans. Ha portat i portarà una campanya electoral anticatalana a la catalana. Sense els crits ni les estridències pròpies de polítics d'altres contrades, més aviat amb to pausat i tranquil, sap explicar l'avantatge de ser gos i no llop ja que els gossos tenen més futur, que més val un bon lladruc que no pas un mal udol.

Molts se l'han cregut. No han sabut veure la tremenda barreja d'autoodi i d'autoestima, és a dir; l'ànsia de poder ha fet que, a molts individus com ell, se'ls hagi creat una greu alienació mental; com una mena d'esquizofrènia col·lectiva. Per una banda renuncien, conscientment o inconscientment, als seus orígens i practiquen l'autoodi a les seves arrels i, per l'altra, calculen ben conscientment els seus interessos particulars; consideren que més els val estar del costat de qui té més garanties de guanyar. Aquest és el cas Piqué i de tants altres piqués.

D'altra banda, l'actual Partit Popular, abans Aliança Popular, i abans amb altres hereus directes de les essències del movimiento nacional continua mantenint "il·lustres" franquistes més o menys reciclats –més aviat menys- per a la democràcia (abans orgànica i ara ni d'estar per casa). Tots a una, com en una gran coral de granotes, clamen per la demonització del nacionalisme democràtic. I el poder mediàtic mercenari els fa el joc anunciant la de segons ells, incompatibilitat entre la democràcia i el nacionalisme. Els demòcrates són ells, naturalment, i els no demòcrates, els violents, els insolidaris, són els nacionalismes perifèrics, Tots caben al mateix sac que ETA.

Estem vivint aspectes ben curiosos per no dir exemplarment cínics, insolents; si us heu fixat la majoria de la premsa estatista no esmenta mai el nacionalisme espanyol. Cal demonitzar el concepte nacionalista, sobiranista, etcètera i alabar la democràcia constitucional. Però el més curiós de tot, és que ningú es proclama espanyolista, a tot estirar partidaris de l'Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, tots molt constitucionalistes, però només perquè queda bé, per donar-li un to més democràtic i no pas, perquè s'ho creguin ni ho desitgin. De fet, representen un neofranquisme descarat i una mica més civilitzat però falangisme al cap i a la fi. El de l'Espanya profunda.

Així doncs, l'actual hereu del franquisme, el PP del senyor Aznar, i la immensa majoria dels seus correligionaris, legitimats per CiU a Catalunya, on, recordem-ho, fa quatre dies la veu del poble els anomenava els "fatxes", té ara, a més a més, la legitimitat de la victòria electoral gràcies a partits veritablement democràtics: En aquesta qüestió, els "populars" porten la cara ben tapada; sobretot a Catalunya, tenen la careta mig posada perquè si se la traguessin del tot es veuria que no poden contenir la riallada. No hi ha per menys, han arribat al poder avalats per partits amb autèntic pedigrí democràtic, em refereixo al: PNB, a UDC i a CDC. I ai las! amb una oposició com la del senyor Rodríguez Zapatero podem tenir PP per anys.

No cal dubtar que després del País Basc -segons com els vagi- aniran per nosaltres sense deixar pel camí les Illes, i el País Valencià, que ja tenen. No ens enganyem, els Països Catalans són, desgraciadament, més una realitat per a ells que per a molts de nosaltres. Tot és possible davant la passivitat dels catalans cofois del que han aconseguit en aquest quart de segle, fins i tot que ens engaltin un altre Decret de Nova Planta reciclat, això sí, ara per fer boca el decret d'humanitats, menys hores de català, no al català a Europa. De fet, els catalans no ens hauríem d'autoqualificar de "nacionalistes". Aquí, els únics nacionalistes i amb ànima imperial, són els espanyols. I això ho hauríem d'haver anat repetint per activa i per passiva a Europa, constantment. Nosaltres, pobrets, només som uns catalanets que lluitem per la supervivència, i si no reaccionem aviat, acabarem com els indis nord-americans; dins les reserves que els van preparar en la seva pròpia terra.

Us imagineu una Generalitat ocupada pel PP? Doncs no és tan inversemblant si tenim en compte que, com un cavall de Troia, ja fa molts i molts anys que existeix una nissaga de gent catalana que se sent espanyola. Naturalment que això també podria passar amb el PSOE, però no m'agrada posar-los al mateix sac, perquè, malgrat tot, crec que hi ha diferències. I és que a Catalunya, ja hi ha dues comunitats culturals clarament diferenciades què, de moment, conviuen en pau. Una d'aquestes comunitats són els no integrats, els que fàcilment poden congregar 600,000 persones, per exemple, en una Feria del Rocío o a qualsevol altre lloc. Som capaços de fer-ho nosaltres? Pensem-hi.

Enric Padrosa i Campderrich, President de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.