ESTEM EN PERILL

Una de les accions de menyspreu, d’indiferència pública més eloqüents que es poden fer a la llengua pròpia de Catalunya és anunciar-se a la televisió pública catalana, en aquest cas a TV3, en llengua castellana. Resulta ben evident que aquells que visionen aquest canal és, perquè entenen el català. Són empreses que cerquen vendre més; que accepten els nostres diners, però no la nostra llengua. Són com cavalls de Troia que saben la fi que persegueixen. La millor resposta, la que més entendrien, és deixar de comprar els seus productes. Anunciar-se en castellà està plantejat des de la perspectiva del bilingüisme d’una sola direcció. Pretenen que uns siguem bilingües per obligació, en el propi país, i els altres monolíngües en llengua forana, imposada primer per un dictador <<si eres español habla la lengua del imperio>> i ara per un altre govern espanyol d’activitat democràtica més que dubtosa que pretén treure hores d’estudi de la llengua pròpia de Catalunya i que aprofita allò dels fets consumats. <<Catalunya té tanta o més gent castellanoparlant que catalanoparlant>> Fantàstic! No crec que sigui fer catastrofisme si afirmem que a mitjà termini, l’actual situació porta de dret a la desaparició d’aquesta nostra llengua mil·lenària. Cal reaccionar de manera urgent fent campanyes de prestigi i d’autoestima del català. Tenim contreta una gran responsabilitat i correm un greu perill envers la desaparició d’una de les senyes més clara de la nostra identitat. El nostre enemic ho sap més bé que nosaltres.

Enric Padrosa i Campderrich, President de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.