UNA QÜESTIÓ DE CRITERI

En general, la gent ni llegeix política; diaris, llibres, etcètera ni, en general, tampoc veuen els audiovisuals dels telenotícies. S’entén, que aquesta franja de gent, bastant àmplia, sent una absoluta indiferència per l’afer públic. La gent ha decidit no saber i es partidària del mínim esforç, però això es paga...

En tenim exemples amb les manifestacions pels jubilats que convoquen els sindicats. L’última reunia escassament 1500 participants; en canvi, si sabessin la quantitat de poder adquisitiu que perden cada any, s’hi abocarien. Una bona part dels contribuents i de jubilats són materialment robats per un estat espoliador que, per no perdre les eleccions a Galícia, va invertir 2 bilions de pessetes (Fraga dixi) fent fora els netejadors voluntaris del desastre del Prestige per posar-hi professionals i “subvencionar” els pescadors afectats amb un sou molt superior al que guanyaven treballant. Hem d’entendre, per tant, que aquesta nombrosa franja de població que sent una gran indiferència envers la qüestió pública (política) no així per l’esport i la teleporqueria; és a dir, per tot allò que fa de rentacervells.

Cal convenir que sense informació o una mínima cultura política són carn de canó, víctimes propiciatòries del neofranquisme avui imperant. Ens referim, majorment, a la franja de persones fins als 40 anys, els quals han estat educats en la filosofia del “passar” del “jo passo” i així, passant, passant s’han convertit en uns ignorants, són els que engreixen a les enquestes el “no sap, no contesta” i així, una majoria política absoluta mínimament intel·ligent, es pot perpetuar en el govern. Amb aquestes premisses no haurien de poder existir les majories absolutes. S’hauria (parlo en temps condicional) de regular, de manera que es pugessin compensar les segones i terceres formacions més votades, de manera que la suma d’aquestes representessin el 50%.

No hi ha res més nefast que una majoria absoluta en un país sense cultura política. Naturalment però, és una qüestió de criteri.

Enric Padrosa i Campderrich, President de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.