MONTESQUIEU, EL PARTIT POPULAR I EL FEIXISME

Montesquieu, autor de "L'esperit de les lleis" (1748) es presenta com a pensador liberal il·lustrat i defensa la necessitat d'establir garanties institucionals i la separació dels poders: executiu, legislatiu i judicial. En l'obra esmentada analitza la jurisprudència i dedueix que les lleis no han d'ésser ni invariables ni arbitràries. Evidentment no dona solucions sobre que fer quan un partit -com ara el Partit Popular- d'un nacionalisme exacerbat i agressiu interpreta arbitràriament els textos fonamentals i ajunta els tres poders sota el seu mandat. A diferència del comunisme -que és de fàcil interpretació teòrica degut a la ingent quantitat de textos i de teoritzadors- el feixisme és d'una extraordinària pobresa ideològica amb una notable absència de pensadors.

Sembla, però, que no els necessita, perquè el seu poder està basat en la raó de la força. Els anys trenta va servir de model per a diversos règims i partits antidemocràtics: el feixisme italià, el nacionalsocialisme alemany, el salazarisme portuguès, el falangisme espanyol, etcètera., però cadascun d'ells tingué característiques pròpies. Després de 1945, els grups d'aquesta tendència s'anomenen neofeixistes.

Es dirà que el Partit Popular governa democràticament perquè ha guanyat les eleccions. Recordem, però, que també el partit nacionalsocialista alemany va pujar al poder després de guanyar-les. La democràcia és basa en poder elegir lliurement i en l'esmentada divisió. Però la "indivisió" dels tres poders esmentats la tenim ara en el conflicte institucional creat entre el judicial: el Tribunal Constitucional i el legislatiu: el Parlament Basc.

El govern central s'ha fet amb els tres poders: la majoria legislativa, té un Executiu monocolor i un tribunal que actua al dictat de l'Executiu. El president del Constitucional s'ha atrevit a insultar Catalunya però s'ha desestimat la demanda. Que no prenguem mal, eh!

Enric Padrosa i Campderrich, President de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.