ODI PERPETU, PER QUÈ?

Les tropes i sobretot els comandaments que van entrar a Catalunya l'any 1938 estaven composades per tota mena de gent, de procedències molt diverses; moros, italians, alemanys, navarresos, aragonesos, andalusos, castellans, catalans... el cas, però, és que tots portaven la consigna de posar fi a la cultura i la llengua catalana, assassinar la màxima quantitat d'antifeixistes i fer espanyola Catalunya. La repressió va ser terrible, quan els aliats de Franco li deien que la guerra ja estava guanyada i que l'acabés, aquest els responia que havia de purgar l'enemic.

Així doncs, sense cap mena de pietat, calia fer tot el possible per exterminar-los. A tal fi, perquè ningú amb responsabilitats polítiques durant la República tingués temps per fugir, es va fer córrer la informació que "aquell que no tingués les mans tacades de sang no li calia témer res" D'aquesta manera es va poder afusellar molts innocents crèduls. Amb aquestes intencions i fal·làcies pròpies del falangisme s'explica també el robatori dels mals anomenats <> aquells que segons Torrente Ballester, de la Reial Acadèmia de la Lengua Española el tenien a Salamanca por derecho de conquista. Uns papers que van servir per assassinar els qui havien cregut que no els passaria res i tot el demés material espoliat es va destruir. Aquell odi -o bona part d'ell- subsisteix després dels anys.

Tal com s'explica en el llibre de Josep Cruanyes (Ed. 62) l'Archivo de Salamanca ha destruït el 90% de les 160 tones del material robat abans de tenir la dignitat de tornar-lo a Catalunya. El dret de conquesta continua i sembla que l'odi també. Per què.

Enric Padrosa i Campderrich, President de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.