DIMITIR, PER QUÈ?

El Tribunal Suprem, espanyol evidentment, ha absolt Jiménez De Parga de la denúncia que li va interposar la Generalitat de Catalunya arran d’unes manifestacions públiques en les que aquest senyor postulava sobre la necessitat d’abandonar la terminologia “comunitats històriques” i que arrodonia qüestionant la higiene corporal dels membres d’aquestes comunitats ara fa 1000 anys, en comparació amb l’Andalusia de la mateixa època, habitada, com tota la gent culta sap, no per andalusos com ell insinuava sinó pels àrabs. Llàstima que De Praga no va explicar què feien higiènicament parlant els habitants de Castella, doncs hi ha referències de la sentor que li feien els peus a Isabel la Catòlica, personatge al que volen pujar als altars perquè tothom els hi pugui anar a besar.

De Praga i els membres del Tribunal Suprem espanyol, porten estampada al front la marca de la factoria franquista del PP d’Aznar, era doncs, perfectament previsible la seva resolució, considerant les paraules del president del Tribunal Constitucional no ofensives per a Catalunya i admetent, com a màxim, que són alienes als principis de moderació i prudència. O sigui que aquí no ha passat res, i carta blanca perquè el president d’aquest alt Tribunal prescindeixi d’aquestes virtuts -si és que les té- quan hagi de referir-se novament a les comunitats històriques.

Per part catalana, el senyor Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya, no va tenir la precaució de tancar el seu micròfon i ha transcendit una brometa seva sobre les forces de seguretat de l’Estat, a les que qualificava d’uns altres animals. Evidentment li han plogut al damunt les exigències de dimissió malgrat haver demanat disculpes immediatament.

Els dos casos són sensiblement diferents. De Praga va fer les seves manifestacions públicament i amb convenciment, Rigol ho va fer en privat i fent xirigota. Podem afirmar doncs, en un exercici de reciprocitat, que igual com ho ha fet el Tribunal Suprem amb De Praga, que Rigol “en cap cas ha atemptat contra l’honor o la dignitat de les forces de seguretat de l’Estat” i també assenyalem que a tot estirar el seu comportament ha estat “aliè als principis de moderació i prudència” que dit sigui de passada són unes virtuts, que junt amb la correcció i l’educació sempre han estat presents en Rigol, de qui De Praga n’hauria de prendre un bon exemple.

Per què hauria de dimitir el senyor Rigol? en un país en el que no dimiteix ningú ni amb causes molt més greus damunt les seves espatlles, com són, per posar només dos exemples ben recents, el cas “Prestige” i el rosari de casos “RENFE”. Esperem que al senyor Rigol ni se li acudeixi això de dimitir, perquè el seu gest mai seria imitat a Espanya. .

August Bernat i Constantí, vicepresident de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.