Una vegada més, la lucidesa i elegant manera de dir d'Isabel-Clara Simó m'ha captivat. Gairebé sempre, per no dir sempre, estic d'acord amb els seus admirables articles i la seva capacitat de síntesi per dir moltes coses en un espai relativament curt.
En aquesta ocasió em refereixo a l'article de l'AVUI del 27 de maig on l'escriptora fa un breu anàlisi dels resultats electorals. M'ha cridat l'atenció la forma de referir-se als espanyols, que malgrat el "chapapote", el pla hidrològic, la il·legal guerra, l'haver assegurat que Saddam Hussein disposava d'armes de destrucció massiva -que ningú troba- però que ha servit per justificar la intervenció, que malgrat tot, el PP ha tornat a guanyar les últimes eleccions a bona part de l'Estat i el que resulta més penós, també en bona part dels Països Catalans.
A l'article de referència es pregunta; ...què passa doncs? i es respon << la majoria d'espanyols i espanyolistes volen per sobre de totes les coses la cohesió espanyola >> Ai las! "la cohesió". Jo que no disposo de la seva envejable habilitat en saber dir, interpreto: volen l'Espanya Una, Grande y Libre del franquisme, cohesionar tots els altres nacionalismes en un de sol; el seu, el pensament únic. Cosa que van aconseguint mitjançant un rentat de cervell sistemàtic exercit principalment per un estat espoliador que paguem entre tots, uns mitjans de comunicació mercenaris, una tergiversació sistemàtica de la mentida diària, un cinisme incommensurable i la criminatització de tot el que no sigui el seu ideari falangista.
Enric Padrosa i Campderrich.