De cinisme n'hi ha de moltes menes, sobre tot en política. És el causant --en bona part- de l'actual mala fama d'aquesta noble activitat. L'actuació del Partit Popular i sobretot la del seu actual líder, ens dóna un exemple colpidorament repulsiu de cinisme. Per exemple: l'argumentació per justificar aquesta desigual i evitable guerra, amb les armes de destrucció massiva somniades ha posat en evidència una incommensurable dosi de desvergonyiment, igual que en el cas del Prestige les ha posat de cinisme i d'ineficàcia alhora. Recorden allò de "ya hablo un poquito de catalan en la intimidad"? Han vist la seva actuació posterior? Valgui la comparació; la seva actuació política des de la majoria absoluta és com veure rebentar un gra de pus a un pam de la nostra cara.

Aznar ha utilitzat uns arguments descaradament fal·laços per justificar una guerra injustificable –com totes les guerres- llevat d'aquelles que són d'autodefensa, però ara afegeix la mentida per ocultar les raons: com per exemple; reclamar el "favor" per lluitar contra el terrorisme domèstic (del que fàcilment pot etiquetar el nacionalisme democràtic basc o català) o una situació de privilegi per obtenir petroli a millor preu, o vendre armament convencional, o donar feina a alguna constructora privilegiada o poder gallejar de ser aliat del país més poderós del món; com recentment li ha retret el president de la Generalitat.

El seu cinisme arriba a graus esperpèntics quan referint-se als altres, proclama que; "qui sembra vents recull tempestats" quan és precisament ell qui s'ha dedicat a sembrar-los; no solament contra l'Iraq sinó dins la Unió Europea i les Nacions Unides de la mateixa manera que a les comunitats històriques que no li segueixen el seu foll supranacionalisme espanyolista. El seu fanatisme ultranacionalista juntament al seu cinisme i a la mentida donen una fidedigna imatge feixista.

Segons ell, calia fer la guerra a Iraq per seguretat, perquè hi havia armes de destrucció massiva (que ningú ha trobat) i que sembla que només <<l'eix del bé>> les pot posseir. Que la seva participació era d'ajuda humanitària, mentre enviava armament; caces F18 a Turquia, soldats i tres vaixells de guerra, Aznar no ha entès i ha desatès l'espontània reacció de centenar de milers de manifestants contraris a la guerra i a la vegada ha titllat aquesta espontaneïtat d'estar orquestrada per IU i el PSOE, acabant per creure's les seves pròpies mentides, com ara portar la democràcia a Iraq a base de destruir-lo, causant milers de morts i d'invàlids entre la població civil. ¿Com es pot defensr portar la democràcia amb arrasar ciutats i bombardejar ciutats, a no en una ment cínica?

El president del govern espanyol ha manifestat reiteradament la necessitat de lluitar contra el tirà, però sense esmentar per a res a molts altres, de molt més propers; com Ariel Sharon (que ja sent ministre de defensa [1982] va impulsar a Beirut, les matances de Sabra i Xatila) i ara és el principal impulsor del genocidi del poble palestí. L'integrisme dels colons jueus és un explosiu incontrolat dins una zona incontrolada però ningú sap que mai Aznar hi hagi enviar ajuda humanitària.

El sàtrapa Saddam Hussein no ha estat mai un panarabista sinó simplement un imperialista, un lladre i un genocida que no ha dubtat assassinar a qui fos per mantenir-se al poder, com molts altres que basats en un una sola ètnia dins un ampli mosaic humà (com a l'antiga Iugoslàvia) amb diverses cultures i religions; en aquest cas; kurds, sunnites i xiïtes que ara passaran a mans d'un govern colonial titella mentre l'ONU té totes les possibilitats de quedar reduïda a poc més d'una ONG. D'altra banda resulta ben significativa la gran mobilització contrària a aquesta guerra "preventiva" de bona part del món occidental en comparació a la del món oriental, on les manifestacions més nombroses no han passat de les cent mil persones.

Ha estat una guerra il·legal i evitable, que amb l'absurda excusa de lluitar contra l'eix del mal (?) ha creat més odi i conseqüentment més terrorisme, que a la vegada donarà peu a una espiral de noves guerres on els EEUU i els seus aliats podran aconseguir més cotes de poder econòmic i una millor situació geopolítica (que sempre són els principals motius pels quals s'engega una guerra) però que no els aportarà més tranquil·litat. Un nou ordre mundial pot començar, però no necessàriament per a millorar, sinó per a més guerres. Els EEUU són militarment imparables, però aquesta força els dóna una prepotència que crearà més set de revenja arreu del món.

El món àrab suma més de 1,500 milions de musulmans. És un món que després d'un llarg període de magnificència, viu des del segle XIII una situació de degradació i endarreriment. Mai ha viscut en un règim de democràcia formal i la voluntat dels EEUU de convertir-se en el gendarme del món i dominar el Pròxim Orient obstaculitzarà més l'entesa entre israelians i palestins. Altres països dissimulem el seu rebuig als EEUU, entre ells, alguns de tan importants com l'Aràbia Saudí.

Aznar i el seu govern ha repetit cínicament que sentia molt la mort de víctimes innocents, sense denunciar en cap moment l'ús de les bombes de fragmentació prohibides per la Convenció de Ginebra; ha usat la maldestra comparació de la guerra del Golf o la dels Balcans, oblidant que aquelles eren guerres d'agressió i de defensa i aquesta només d'agressió, d'invasió. Aznar ha acusat l'oposició de falta de patriotisme comparant l'agressió a les seus del PP amb la dels nazis; desproporcionada comparació que denota la seva extrema ignorància i a la vegada oblida que mentre els uns llençaven ous, altres llençaven bombes. Ha parlat de la reconstrucció de l'Iraq abans de començar la guerra (sobretot, a partir de la visita de l'esperpèntic germà de Bush) i com a repugnant carronyaire ha salivejat clavar les dents abans que la víctima fos morta.

Aquest grau de cinisme és omnipresent a tot l'equip de govern; així el ministre Javier Arenas també manifesta que a Catalunya no hi ha demanda social per a un nou Estatut i que des de la necessària cohesió d'Espanya els preocupa molt, i repeteix emfàticament; <<doncs sí; ens preocupa!>>.(sic) Naturalment que els preocupa! però no diu que el més preocupant de tot seria que no poguessin gestionar la riquesa que genera el nostre país; com ara aquest bilió i mig de pessetes anyals. Doncs sí, la gestió política portada per un govern falangista com aquest requereix grans dosis de cinisme. Ha quedat molt clar, absolutament inqüestionable.

Enric Padrosa i Campderrich, President de l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras.