El camí de la unitat s’iniciava el mes d’abril del 2000 a la vila de Vinaròs.

Han passat dos anys des de que més d’un centenar de persones de totes les organitzacions de l’esquerra independentista i molta gent a títol personal decidien posar fil a l’agulla pel rellançament d’un veritable projecte d’alliberament nacional. Durant aquest temps han canviat moltes coses. El que semblava que havia de ser un procés de debat relativament curt s’ha allargat més del que molts pensàvem. Salvar les diferències de ritmes i projectes polítics ha estat un procés més lent del que creiem en un inici. Malgrat tot, el procés ha anat avançant i donant els seus fruits. Els resultats d’aquests acords han estat el reconeixement per part de tota l’esquerra independentista de les Candidatures d’Unitat Popular com a referent municipal als ajuntaments, la creació d’una sectorial antirrepresiva unitària com és Alerta Solidària i la creació de les Assemblees Populars Comarcals. Aquestes assemblees reuneixen la gent de tota l’esquerra independentista de cada comarca i són l’expressió real d’un treball conjunt. Fins al moment se n’han creat al Barcelonès, a l’Anoia, al Vallès, a les comarques centrals del principat (Bages, Berguedà, Solsonès, Segarra), a les comarques gironines, a Osona, al Penedès i al País Valencià. Actualment s’està treballant en la preparació d’una campanya en defensa del territori i contra les agressions al medi natural. El Procés també té el projecte de realitzar unes jornades de debat per conèixer quins són els reptes que haurà d’afrontar aquest nou moviment per arrelar profundament en la nostra societat.

A banda dels acords i els projectes, durant aquests dos anys, el Procés ha estat present als carrers de les nostres viles i ciutats. En la celebració de les diferents diades d’arreu dels Països Catalans, en la resposta a les cimeres de la UE, en la implicació activa en la darrera vaga general i en moltíssims actes per donar a conèixer el Procés. Durant aquests dos anys, a banda del que és estrictament el Procés, també han canviat i han succeït moltes coses. S’ha creat la coordinadora de Casals i Ateneus dels Països Catalans. Han aparegut nous casals. En l’àmbit comunicatiu acaba d’aparèixer L’Accent, una publicació que serà quinzenal d’informació general i d’abast nacional. Dins de l’àmbit musical compromès, han aparegut nous grups i s’ha eixamplat el ventall d’estils. Els més coneguts han adquirit un nivell musical indubtablement alt. En general organitzacions i col·lectius han millorat en seriositat i eficiència a l’hora de treballar.

Aquesta pluja fina, imperceptible per molts, fa que el missatge de l’esquerra independentista penetri cada cop més dins la societat catalana. Un exemple d’això ha estat aquest estiu, on dues acampades polítiques que miraven de dirigir-se a un públic similar han crescut totes dues pel que fa a afluència d’assistents. En la nostra societat s’han anat generant una sèrie d’espectatives a les que cal donar resposta. Molta gent espera que aquestes iniciatives que han anat sorgint i funcionant de manera autònoma, es coordinin i presentin un projecte creïble i engrescador. Capaç de respondre als molts problemes que ha d’afrontar el nostre poble. Un moviment social que sigui capaç de transformar i plantar cara a les injustícies que patim en tots els àmbits. Perque els canvis no succeeixen perquè sí, són fruit del treball i l’esforç de centenars de persones.

El temps va en contra del futur del nostre poble i només amb la nostra lluita podem mirar de girar la truita. La virulència amb la que l’imperialisme espanyol carrega contra els Països Catalans és cada cop més gran i més desacomplexada. Les minses conquestes democràtiques i en drets socials aconseguides estan, ara més que mai, en perill. El règim del PP sembla més la dictablanda de Primo de Rivera que un Estat de dret.

No és ara hora de rendir-se. Com deia Antoni Messeguer, per vèncer cal anar-hi, anar-hi, i anar-hi.

Comissió de comunicació del Procés de Vinaròs.