Com recordareu, el dia 23 d'abril del 2001, el rei dels espanyols, Juan Carlos I, va fer unes intencionades declaracions en les que afirmava que la llengua espanyola no havia estat mai imposada, sinó que els diferents pobles l'havien adoptada lliurement com a llengua de trobada. Aquestes manifestacions, falses i clarament insidioses, no han estat, però, ni excusades per la casa reial, ni suficientment contestades pel poble català, en tot cas hi ha hagut algunes respostes tímides i testimonials que no eviten que la imposició continuï. Efectivament, hem vist darrerament com saber català ja no serà cap mèrit per exercir la judicatura a Catalunya, com la comissió d'educació, cultura i esports del Senat va refusar una moció presentada per CIU, que sol·licitava que en les cartes enviades pel president del govern central a tots els ciutadans de l'Estat es tinguessin en compte les llengües pròpies diferents del castellà, etc. Tant aquest rei, com totes les forces polítiques del seu país, tenen uns objectius comuns i no dubten a posar-se d'acord per aconseguir-los.

En el que hi posen més "empeño" és precisament en el de l'harmonització, però també en el d'amagar i manipular a gust seu la història d'Espanya; en aquest sentit les manifestacions del rei són del tot aclaridores.

Un fet que s'ha dut a terme d'amagatotis pel govern central, ha estat el d'haver retirat de circulació i descatalogat -aquest darrer aspecte, no es fa mai- tots els llibres franquistes publicats durant la dictadura, que feien referència a objectius nacionals i els seus mètodes, com per exemple el moviment de la Falange, la Sección Femenina etc. El govern central podia haver donat l'excusa d'haver retirat llibres d'ideologia feixista, en nom de la democràcia, però no ho ha fet, perquè el seu objectiu final no és aquest sinó el d'eliminar testimonis històrics i molestos per als seus objectius, que són els mateixos, però disfressats de democràcia. D'aquesta manera, i ajudats per escriptors actuals de la seva corda, rentaran la cara a la història d'Espanya, donant-li l'aparença que més els convingui.

Entretant, els catalans, mesells, desmotivats i dividits des de l'entrada en escena dels partits polítics, no diem res, ens quedem a casa o anem a passar el cap de setmana al restaurant esperant que els nostres representants polítics ens treguin les castanyes del foc; cosa inútil. És la manera més estúpida de facilitar la tasca al PP i de contribuir a blanquejar la negra i sòrdida imatge del franquisme.

August Bernat i Constantí.